Un dels principals objectius del projecte Naumanni100 és la creació d'una xarxa de colònies de cria a l'Alt Empordà on el xoriguer petit pugui reproduir-s'hi de forma segura. Després de l'adequació d'una torre als Aiguamolls de l'Empordà el 2013 i la construcció d'una torre a les faldes de l'Albera el 2015, el 2017 es va decidir construir-ne una a mig camí de les dues anteriors, a la zona dels Masos de Vilaüt.
Després de valorar diferents opcions la torre es va construir a Puig de Llorí una petita finca propietat de l'ajuntament de Palau-saverdera que havia estat un antic abocador de runa ara clausurat. La parcel·la, que té 0,5 hectàrres de superfície, està molt a prop dels Masos de Vilaüt i conté una petita zona humida d'inundació temporal que podria ser restaurada en un futur.
El juny de 2017 es va signar un contracte de custòdia amb l'ajuntament de Palau-savardera segons el qual el consistori cedia la gestió de la finca a Paisatges Vius per un període de 10 anys. El contracte es considera d'elevada seguretat jurídica, ja que té forma de Dret Real d'Aprofitament Parcial i pot ser inscrit al Registre de la Propietat.
El disseny de la torre va anar a càrrec de Miquel Escobar un arquitecte tècnic especialitzat amb bioarquitectura. Alhora de dissenya la torre es van tenir en compte tres aspectes importants: la seva funció com a torre per a la nidificació degura del xoriguer petit, les condicions meteorològiques del lloc (molt expoosat a la tramuntana) i a la seva integració a l'indret (un abocador de runa clausurat). Amb aquestes limitacions l'arquitecte va proposar una estructura lleugera, dimensionada a la figura humana, orientada naturalment i integrant al màxim els materials del lloc.
Respecte a les torres constuirdes anteriorment, els canvis més importants son els materials utilitzats, la teulada assimètrica i les dimensions exteriors, que enlloc de 3x4 metres de base,
Un dels punts diferencials d'aquesta torre respecte a les altres costruides fins ara a Catalunya és el fet que es va dissenyar seguint els principis de l'arquitectura ecològica i es va construir utilitzant material i tècniques de bioconstrucció. L'execució de l'Obra va anar a cèrrec d'Oriol Balliu de l'empresa Rocamare.
Fonamentació. El terreny és inestable, ja que es tracta de terreny reomplert per tapas l'antioc abocador i això va obligar a fer una llosa de formigó per a repartir bé la càrrega sobre el terreny. La runa del mateix abocador també va servir per a reomplir el fonament: es tracta d’un fonament ciclopi amb morter de calç hidràulica i les pedres usades no són pròpiament pedres, sinó els troços de formigó trencat qseleccionades al lloc mateix. Material de Km 0 literalment! Tot el fons de l’edificació també es va reomplir amb runa triada al propi lloc, en aquest cas en sec. Encara menys consum de materials energívors: res de morter. La bancada, o sócol, es va fer també amb formigó ciclopi de calç hidràulica amb “pedres” de rebuig. En la bancada es va fer sortir varilles per a l'anclatge de l’estructura de fusta.
Estructura. L’estructura de fusta es va muntar a sobre de la bancada. Es tracta de dues plantes amb forjat intermedi i coberta amb voladís. El material utilitzat va ser avet Douglas amb una secció de l’estructura perimetral de 15 x 15 cm i la dels marcs interiors de 5 x 15 cm. A les dues cares de cada paret, interior i exterior, s'hi van clavar canyes cada 12cm. per sur utilitzades com a suport del material de reomplert dels murs, una massa de terra i palla.
Revestiments. El revestiment es va fer en dues capes. Una primera capa d’arrebossat d’argila molt grollera que fixa i protegeix el terra-palla, les canyes i l’estructura de fusta. La segona capa és un arrebossat més fi d’argila i calç que protegirà tots els murs de la intempèrie, ja que ha de ser resistent a l’erosió del vent i de la pluja. El revestiment exterior és ser prou fi per evitar l’ascensió dels depredadors pel mur i impedir-los d’arribar als nius de xoriguer petit.
Un dels objectius de la torre era que sigués multifuncional, de manera que quan el xoriguer petit no la utilitzi, pugui tenir altres usos. Amb aquest objectiu es van dissenyar els interiors de la planta baixa que a la superior, que es comuniquen amb una escala fixa de fusta i una trampilla.
