En el marc del conveni amb el Consorci dels Espais Naturals del Ripollès, s'han col·locat 30 caixes niu pel mussol pirinenc a diferents espais de la Xarxa Natura 2000 del Ripollès.
L'actuació té com objectiu la millora de l’estat de conservació i la població del mussol pirinenc al Ripollès, una espècie protegida per diferents marcs legislatius i directives vigents.
El mussol pirinenc té poc hàbitat òptim a la Vall de Ribes i es necessitarien unes quantes dècades de bones pràctiques forestals perquè aquests boscos puguin ser colonitzats per a l’espècie. Per reforçar les poblacions de mussol pirinenc i ajudar a la connectivitat amb la resta de poblacions pirinenques, i d’aquesta manera accelerar aquesta ocupació per part de l’espècie, cal oferir cavitats perquè l’espècie nidifiqui. I aquest és l’objectiu principal d’aquesta actuació.
La bibliografia existent és molt clara en aquest aspecte: la instal·lació de caixes-niu és clarament la fórmula més efectiva per assolir aquest objectiu i d’aquesta manera s’ha anat realitzant a múltiples llocs tant del Pirineu com de la resta d’Europa.
Paisatges Vius va encarregar la construcció de 20 caixes niu de fusta amb unes característiques determinades i en va comprar 10 de ciment-fusta de la casa schwegler. Es tracta de models de caixa niu amb un gran volum interior i un orifici d'entrada de 7 cm. Les caixes niu es van col·locar a diferetns espais naturals de la Xarxa Natura 2000 de la comarca del Ripollès: 10 a la vall de Camprodon, on ja hi ha una bona població de mussol, i 20 a la Vall de Ribes, que és on es vol potenciar l'espècie. Les caixes es van col·locar en grups de tres, dues de fusta i dues de ciment-pedra, separades un centenar de metres entre elles.
Donat que s'havien de col·locar a una alçada d'entre 4 i 6 metres, les caixes es van col·locar amb l'ajuda d'una escala i un arnés de seguretat. Es van col·locar adosades al tronc principal, generalment properes a alguna branca que servirà de posader, i es van fixar amb cargols i claus directament a l'arbre a través d'uns cables d'acer. Per tal de definir patrons d'ocupació es va caracteritzar com era l'entorn de cada caixa: situació GPS, tipus i mida de l'arbre, alçada i orientació de la caixa, inclinació i orientació del pendent, tipus i maduresa del bosc, tipus i cobertura del sotabosc, distància a la clariana més propera, etc...
Les caixes es van col·locar pensant en facilitar el posterior seguiment i per aquesta raó es van seleccionar llocs propers a camins, amb una aproximació a peu curta i una altura moderada.
A més, en 10 caixes (5 de fusta i 5 de ciment-fusta) s'hi va instal·lar un dispositiu e-niu, un aparell que registrarà la data i l'hora de totes les entrades i sortides de la caixa. Amb les dades obtingudes amb l'e-niu es preten veure l'ús dels orificis d'un territori que fa el mussol pirinenc: quan els visita, quan els ocupa, quin escull, etc... Aquests dispositius seran revisats cada 6 mesos per tal de recollir les dades i canviar les bateries.
Aquesta actuació ha estat un encàrrec del Consorci dels Espais d'Interès Natural del Ripollès.