Paisatges Vius i la Diputació de Barcelona mantenen un conveni de col·laboració per a l'execució del Pla de gestió del cranc de riu a la Xarxa de Parcs Naturals (XPN). Anualment es calculen una sèrie d'indicadors per valorar l'assoliment dels objectius del Pla.
El Pla de Gestió del cranc de riu Austropotamobius pallipes a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona defineix una sèrie d’indicadors que serveixen per avaluar l'estat de conservació de l'espècie en els diferents espais que la conformen i, alhora, per valorar l’efectivitat de les actuacions realitzades. Aquests indicadors, calculats anualment en base a la informació recollida al camp, són els següents:
Al 2020 a la Xarxa de Parcs hi havia 27 poblacions de cranc de riu autòcton: 10 al Parc Natural del Montseny, 8 a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, 1 al Parc del Montnegre i el Corredor i 8 al Parc del Castell de Montesquiu. Al següent gràfic s'observa que el 2018 es va extingir l'única població que hi havia al Parc Natural de Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Clicant a la llegenda es poden activar/desactivar els continguts del gràfic.
La variació en el número de poblacions existents al llarg del temps és fruit de:
En aquest sentit,al 2020 hi havia 27 poblacions de cranc de riu a la XPN, 10 més que el 2019. Aquest increment de 10 poblacions respecte al 2019 és fruit de 3 poblacions creades per mitjà d'alliberament de crancs (2 a l'Espai Natural de Guilleries-Savassona i una al Parc de Montesquiu) i unes altres 8 incorporades de nou al seguiment (una nova població redescoberta al Parc Natural del Montseny i 6 més fruit de l'ampliació de l'àmbit del seguiment al Parc de Montesquiu). Tot i que el 2020 no es va confirmar l'extinció de cap població, en tres poblacions no es va trobar cap cranc en el tram de cens. Clicant a la llegenda es poden activar/desactivar els continguts del gràfic.
La viabilitat poblacional estima la probabiliat de supervivència de les poblacions de cranc de riu a través de tres paràmetres demogràfics obtinguts anualment mitjançant un cens nocturn en trams de 100 metres de riera:
En funció de la combinació dels tres paràmetres s'obté un grau de viabilitat poblacional que va de 1 a 5. Es considera que només les poblacions que presenten nivells 4 i 5 tenen una elevada probabilitat de supervivència a llarg termini. El percentatge d'aquestes poblacions d'elevada viabilitat respecte el total de poblacions és un dels indicadors de l'estat de conservació del cranc de riu a la Xarxa de Parcs. En aquest sentit, malgrat que el número de poblacions s'ha incrementat els darrers anys, el gràfic següent indica que la viabilitat poblacional mostra una tendència negativa, és a dir, que només una cinquena part de les poblacions existents són, ara per ara, viables a llarg termini.
L'indicador per avaluar la distribució del cranc de riu a la Xarxa de Parcs és la longitud de trams fluvials amb presència de l'espècie. Al contrari dels dos indicadors anteriors, aquest no es calcula anualment per a cada població, sinó que cada any s'actualitza la longitud d'entre 2 i 4 poblacions. D'aquesta manera, cada 4 anys s'ha actualitzat la longitud de totes les poblacions de la Xarxa de Parcs. Al següent gràfic es pot observar que la longitud de trams fluvials amb cranc de riu el 2020 és més gran que mai, en part gràcies a la descoberta d'un anova població al Montseny i la creació de 3 noves poblacions, però sobretot a la incorporació de 6 poblacions del Bisaura ja conegudes per Paisatges Vius que s'han incorporat al seguiment del Parc de Montesquiu.
La tendència poblacional del cranc de riu a la Xarxa de Parcs es calcula a partir del número total de crancs observats als censos anuals i, com s'observa al gràfic, és negativa. Aquest índex pren com a referència els crancs de l'any 2008, que és el primer any de seguiment.
