Justificació
- És habitual que hi hagi poblacions de cranc de riu en finques amb presència de ramaderia extensiva, normalment de vaques. En aquests casos el bestiar utilitza les lleres de rieres i torrents per abeurar-s’hi, provocant una evident degradació de l’hàbitat fluvial:
- Erosió de les riberes i fangueig provocat pel trepig del bestiar.
- Destrucció dels microhàbitats i eliminació de vegetació aquàtica per acumulació de sediments.
- Reducció de la qualitat de l’aigua i eutrofització a causa de les femtes i la orina del bestiar.
- El bestiar que s’abeura habitualment en basses i torrents tenen més possibilitats de patir malalties i infeccions provocades per beure aigua contaminada per la seva pròpia orina i excrements. Tot i que el ramader hauria de ser el primer interessat en evitar-ho, normalment no es pren cap mesura ni precaució en aquest aspecte.
Objectius
- Conèixer i regular les activitats potencialment perjudicials pel cranc de riu
- Millorar l'estat de conservació de l'hàbitat fluvial i la qualitat de l'aigua
- Incrementar la longitud de les poblacions existents
Accions realitzades
Es van detectar diverses poblacions de cranc de riu que presentaven problemàtiques derivades de la presència de bestiar a la zona i per això es van posar en pràctica una sèries de mesures per fer compatible l’activitat ramadera amb la conservació de cranc.
L’actuació va consistir en quatre mesures complementàries: construir una tanca de protecció a banda i banda del tram de riu amb presència de cranc, instal·lar un abeurador alternatiu fora del tancat i adequar passos perquè el bestiar pugui travessar la riera en llocs estratègics. En algun cas també es van plantar vegetació per recuperar el bosc de ribera.
- Construcció d’una tanca de protecció. Es va construir una tanca de fil electrificat al llarg de les dues ribes del tram de riera amb presència de cranc, que tenien una longitud d’entre 200 i 500 metres. La distància de la tanca a la riera estava en funció de la orografia de la llera: en el cas d’una llera plana la distància era més curta (1-2 metres), però en el cas de lleres amb pendent la distància podia arribar als 4 metres o bé a l’inici de la zona de pastura. La tanca consistia en estaques de fusta tractada de 8 cm de diàmetre intercalades amb alguna de 12 cm (quan hi havia un canvi de direcció de la tanca) clavades cada 5 metres i unides amb dos fils d’acer de 2 mm de secció gràcies a aïlladors de plàstic a 40 i 90 cm d’altura. Per electrificar el tancat es van utilitzar dos sistemes: o bé es connectaven directament a altres tancats electrificats existents a la finca, o bé s’instal·lava un pastor elèctric amb bateria alimentat per una placa solar.
- Instal·lació d’abeuradors alternatius. Prop de cada un dels trams tancats es va col·locar un abeurador alternatiu per tal que el bestiar tingui accés a aigua per beure. L’abeurador s’alimenta amb aigua de la mateixa riera gràcies a una captació situada a la part alta i connectada amb l’abeurador a través d’un tub soterrat de polietilè de 30 cm de secció. L’abeurador es va col·locar a la part més baixa del tram per aconseguir el màxim de desnivell i garantir el correcte funcionament gràcies a omplir-se simplement per gravetat. Això també assegura un manteniment mínim. Els abeuradors escollits són mòbils i estan fabricats amb polietilè d’alta densitat. Tenen una capacitat gran (entre 500 i 1000 litres) per tal que puguin beure diversos animals a la vegada. Estan equipats amb un sistema de boia per tal que només s’omplin quan el nivell baixa, de manera que l’aigua que no s’utilitzi per beure baixi per la riera.
- Habilitació de passeres. Alguns trams protegits tenen una longitud considerable i separen dues zones de pastura, de manera que en algun cas va ser necessari habilitar passos per facilitar la gestió del ramat. Quan era possible els passos es van situar de manera estratègica allà on la roca mare aflorava i per tant l’efecte negatiu sobre la riera era mínim. En aquells casos en què no hi havia cap zona apta es va habilitar una passera de 4 metres d’amplada per sobre de la riera fent passar l’aigua per un tub corrugat de 40 cm de diàmetre que es va cobrir de terra.
- Plantació de bosc de ribera. En aquells trams desproveïts de vegetació de ribera es va aprofitar la presència de la tanca de protecció contra el bestiar per plantar vegetació de ribera entre la tanca i la riera. En aquests casos es va adquirir material vegetal autòcton certificat en alvèols forestals i contenidors de 3 litres i es van plantar més o menys a prop de l’aigua en funció dels seus requeriments ecològics. Les espècies que es van plantar son:
- Herbàcies: Carex pendula i Arum italicum
- Arbustives: Crataegus monogyna, Sambucus nigra i Corylus avellana
- Arbòries:, Fraxinus excelsior, Ulmus minor, Salix alba, Salix atrocinerea, Salix purpurea, Salix eleagnos, Populus alba, Populus nigra
Cost
El cost aproximat per cada una de les mesures és el següent:
- Construcció d’una tanca de protecció: 600 €
- Instal·lació d’abeuradors alternatius: 600 €
- Habilitació de passeres: 550 €
- Plantació de bosc de ribera: 750 €
Resultats
Els resultats obtinguts van ser els següents:
- Es van protegir de manera efectiva tres poblacions de cranc de riu de 200, 350 i 500 metres de longitud respectivament.
- A nivell material es van construir més de 200 metres lineals de tancats electrificats, es van col·locar 4 abeuradors alternatius, es van habilitar tres passeres i es van plantar 300 peus d’arbres, arbustos i herbes pròpies del bosc de ribera.
- Un dels ramaders va certificar que des que el bestiar no beu a la riera ja no ha de vacunar les vaques de paràsits intestinals.
