Aquest hivern hem estat prospectant diverses zones d’hivernada de les poblacions perifèriques de gall fer a Catalunya, amb especial esforç al Ripollès, amb l’objectiu de recollir mostres de plomes i excrements per tal de poder dur a terme una prova pilot d'estudi genètic d’aquestes poblacions. L’hivern és l’època en la que és més fàcil trobar rastres de gall, gràcies al seu contrast amb la neu que generalment recobreix el terra en les zones on hiverna: les zones més altes del bosc.
Habitualment, els censos de gall fer es fan a l’època de zel, aprofitant que la majoria dels individus de cada població s’agrupen a llocs molt concrets del bosc (cantaders). Així, les estimes de població es fan a partir de visites als cantaders per intentar detectar tots els individus que s’hi reuneixen. No obstant, a les zones perifèriques de la distribució del gall hi ha poblacions tan petites que s’especula que no tenen llocs de cant fixes sinó que els mascles es mouen en funció d’on es troben les femelles o que podrien no cantar als cantaders, fent la seva detecció molt més difícil pel mètode tradicional de mostreig.
És en aquestes zones amb densitats molt baixes esperem que fer prospeccions d’hivernada i anàlisis genètic ens permeti comptabilitzar el nombre d’individus d’una manera més acurada que el mètode tradicional, alhora que ens doni informació sobre com de connectades genèticament estan les diferents poblacions. En alguns punts concrets, es farà una comparació entre el nombre de galls comptabilitzats a través de l’estudi genètici a través de la metodologia tradicional de visita als cantaders, per tal d’avaluar l’eficàcia de cada mètode. Finalment, a partir d'aquesta prova pilot es podrà deduir l'esforç de mostreig necessari per optenir el nombre màxim d'individus hivernants a una zona en concret, que permetrà optimitzar l'esforç a realitzar en possibles estudis futurs.
