Excavació d'una nova llacuna pel samaruc al Torrent del Pi

Objectius de l’actuació

L’objectiu de l’actuació era excavar una nova llacuna a segona línia de costa per crear la primera població de seguretat pel samaruc d’aquest tipus, concretament a la població de la llacuna del Torrent del Pi.

Descripció dels treballs

Treballs preparatoris

Més d’un any abans de l’excavació es va dur a terme un estudi hidrogeològic per confirmar si havia existit prèviament una llacuna en aquest indret, determinar la granulometria del terreny, el nivell freàtic i les característiques fisicoquímiques de l’aigua freàtica, sobretot la seva salinitat. Per fer-ho es van realitzar dues cates, petits forats exploratoris que van ser tapats posteriorment. 

Els resultats van ser molt positius: 1. Per sota la capa orgànica la granulometria de totes les cates estava dominada per les graves, els còdols i les sorres grolleres, materials aptes per ser utilitzats en la regeneració de la mateixa platja o d’altres de properes. 2. El nivell freàtic era molt superficial, d’uns 30 cm, de manera que l’aparició d’una massa d’aigua permanent estava garantida des del primer moment. 3. La conductivitat de l’aigua freàtica era totalment adequada pel samaruc i per tant per la futura creació d’una població a partir de l’alliberament d’exemplars criats en captivitat.

Excavació de la llacuna

La millor època per a l’excavació de llacunes costaneres és a l’hivern ja que les altes pressions atmosfèriques causen una baixada del nivell del mar i, com a conseqüència, també del nivell freàtic. Treballar amb uns 20-30 cm menys d’aigua facilita l’excavació i permet dissenyar millor la forma de les riberes de la futura llacuna. Per això l’excavació es va programar durant l’hivern i finalment va tenir lloc durant 5 dies, després de les festes de la Candelera de 2025: el 20 i 21 de febrer i el  4, 5 i 6 de març.

• Maquinària. La maquinària utilitzada pels treballs van ser una excavadora giratòria amb una cullera d’1,5 m3 de capacitat per extreure el material de la cubeta de la llacuna i una pala carregadora de 5 m3 de capacitat per anar transportant el material a fora de la zona d’excavació.
• Accessos. La zona d’excavació està situada a pocs metres d’una pista forestal, però hi ha una franja d’arbres i arbustos que separa aquesta pista del llit del barranc on es situaria la nova llacuna, de manera que va ser necessari crear un accés per permetre  l’entrada i sortida de la maquinària de la llera del barranc. Es va crear l’accés aprofitant una discontinuïtat existent a la franja d’arbres relativament propera a la zona d’excavació, de manera que l’impacte en la vegetació va ser mínim.  
• Neteja de la zona d’excavació. La primera tasca va consistir en retirar de la zona d’excavació total la vegetació existent i la capa orgànica del sòl, d’uns 20 cm. de gruix, per tal de no barrejar-ho amb el material més mineral ja que inicialment estava previst d’escampar a la platja. Aquest material es va reservar en una zona a part per tal de gestionar-lo de forma diferent.
• Retirada del material. L’excavació es va iniciar per la part més allunyada del mar i s’anava reculant a mesura que s’assolia la profunditat desitjada, que era d’entre 1 i 2 metres. Com passa en les excavacions on el nivell freàtic és tan alt, tota l’excavació es va fer en moll, és a dir que l’aigua va inundar tota la cubeta des del primer moment i, al ser aquesta totalment opaca pels llims dissolts, no es podia determinar amb precisió la fondària assolida. Regularment es mesurava la fondària prenent com a referència la mida de la cullera.

Finançament

L'actuació va ser finançada per l'Agència Catalana de l'Aigua en el marc del conveni de custòdia fluvial que manté amb la Fundació Andrena, entitat col·laboradora del projeecte S.O.S. samaruc juntament amb el Parc Natural del Delta de l'Ebre.

El projecte S.O.S. samaruc també està parcialment subvencionat pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i amb el cofinançament del 40% del Fons Social Europeu Plus.