L'aspecte de la font abans de la restauració era poc atractiu i poc útil. Un tub de canal sortia del marge i abocava l'aigua en un safareig del qual l'aigua sobreeixia formant bassals i fangueig. Només les vaques utilitzaven l'aigua de la font per abeurar-s'hi. Els amfibis no podien accedir al safareig perquè tenia les parets verticals, i les persones havien de mullar-se o enfangar-se per poder beure-hi. A més, estèticament era una font sense cap interès.
Broc i pica per la gent. L'aigua que sobreeixeixi de l'arqueta caurà a una pica de pedra picada a través d'un broc també de pedra, la part més estètica i artística de la font. Per facilitar l'accés de la gent i evitar que s'hi fes fang, es va crear una zona plana amb la col·locació estratègica d'una sèrie de grans lloses a terra davant de la font. A més, la canalització de l'aigua que surt de la pica ja redueix en gran mesura l'aparició de fang.
