La finca del Sot del Pantà de la Foixarda està situada dins de la ciutat de Barcelona (al districte de Sants-Montjuïc), a la comarca del Barcelonès (província de Barcelona). Concretament, la finca es troba al vessant nord de Montjuïc, a una cota de 70 metres d’altitud, descendint fins a 51 metres al fons del fossar.
El Sot del Pantà de la Foixarda és un dels tres sots de les pedreres de la Foixarda que hi hagué a la muntanya de Montjuïc, al costat de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya i als peus de l'Estadi Olímpic.
Actualment, a la finca hi ha presents tres ambients diferents, dels quals un és una formació boscosa, un és de tipus rupícola i un altre de tipus aquàtic.
Bosc. La major part de la superfície de l’espai està ocupada per un bosquet mediterrani humit amb una composició específica molt diversa, però on també hi tenen lloc nombroses espècies exòtiques. L’estructura del bosquet és força heterogènia: hi ha exemplars vius de diferents mides, alguns arbres morts en peu i diversos arbres morts al terra.
Zona humida. La resta de l’espai (0,1 ha. aprox.) estan ocupats per un petit estany o llacuna semipermanent d’unes dimensions aproximades de 50 x 30 metres quan està al seu nivell màxim. No obstant, en els darrers anys el nivell ha estat molt baix i en algunes èpoques s’ha arribat a assecar, permetent que la vegetació arbustiva i arbòria l’acabés envaint.
Penya-segat. El gran valor de la finca però, és un penya-segat, d’uns 30 metres d’altura i un centenar de metres de longitud. El penya-segat és un hàbitat molt interessant perquè potencialment pot ser ocupat per força espècies d'aus i ratpenats. Actualment una part molt important del rocam està recoberta per vegetació lianoide i enfiladissa que la inhabilita per les aus rupícoles. No obstant, té potencial (desnivell considerable i orientació adequada) per acollir colònies de falciots, orenetes, gralla i xoriguer comú com espècies més interessants.
Montjuïc és un paradís per a la biodiversitat de Barcelona, només superat pel Parc Natural de Collserola, el qual ja no es tracta d’un parc urbà. A la muntanya de Montjuïc s’hi barregen jardins botànics, històrics i temàtics, amb prats d'aparença assilvestrada i en els quals només es realitza una sega a l'any. Segons dades del Jardí Botànic, hi ha centenars d’espècies de flora autòctona, exòtica ornamental, agrícola i també invasora. L’espai en custòdia presenta hàbitats típics d’obagues mediterrànies humides, un hàbitat peculiar a la muntanya de Montjuïc, en general molt més seca.
Estrat arbustiu i herbaci. L’estrat arbustiu i herbaci és exuberant, amb una cobertura del 100% que conforma un ambient molt embardissat i poc transitable. Les plantes més abundants són la parietària (Parietaria judaica), el malcoratge (Mercurialis anua) i els esbarzers (Rubus ulmifolius) que impedeixen el pas en moltes zones. Hi ha presència d’espècies exòtiques com l’acant (Acanthus mollis). Cal destacar també la presència de Succowia balearica, una espècie endèmica de l’oest del Mediterrani, la qual es troba catalogada com a vulnerable al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, i que és present en aquest espai degut a que és escapada del Jardí Botànic.
Plantes enfiladisses. Hi ha una gran abundància de plantes lianoides i tapissants que s’enfilen pels arbres i arbustos i recobreixen una part important del penya-segat. Com a espècie autòctona hi domina l’heura (Hedera helix), mentre que a nivell exòtic hi abunda la glòria del matí (Ipomoea indica) i Delairea odorata (=Senecio mikanoides).
Vegetació aquàtica. Malgrat haver-hi una zona humida, aquesta no presenta una vegetació aquàtica massa destacada, ja que el règim hídric és semipermanent i en èpoques seques es pot arribar a assecar completament.
Les zones verdes de Montjuïc són l’hàbitat de nombroses espècies de fauna, algunes de les quals no es troben en lloc més de la ciutat. És, per exemple, una zona clau per a les rutes migratòries d’ocells i papallones, i almenys tres tipus d'amfibis, quatre de cargols aquàtics, nou de libèl·lules i centenars de diferents classes d'invertebrats habiten les diferents zones humides de la muntanya.
Tot i les reduïdes dimensions de la finca, la seva importància per a la fauna vertebrada és destacada a nivell ecològic, especialment per l’entorn urbà on es troba ja que, tot i la seva història, conserva tot el seu atractiu i bellesa natural i és un dels pocs espais verds naturals amb un grau més gran de caràcter silvestre i per tant, valuós per a la biodiversitat de Barcelona. Un espai natural històric dins la ciutat de Barcelona i amb una notable biodiversitat en forma d'ocells, amfibis, rèptils, mamífers i altres animals invertebrats.
Ocells. El darrer seguiment realitzat a l’espai (Garcia, M. 2014) va confirmar la presència de 53 espècies d’ocells diferents, dada que confirma que malgrat les seves reduïdes dimensions és un lloc de gran interès ornitològic. La Muntanya de Montjuïc en general (i el sot de la Foixarda en particular) és especialment important durant els períodes de migració, ja que representa una illa de vegetació on els ocells poden descansar i trobar aliment per seguir la seva ruta. Les espècies més abundants a l’espai són ocells comuns com la tórtora turca, el tallarol de casquet, el pit-roig, el tallarol capnegre, la merla o les mallerengues.
Mamífers. No hi ha un estudi sobre els mamífers en general, però sí que es va dur a terme un estudi específic sobre els quiròpters (Serra-Cobo, J. 2014)que va confirmar la presencia de fins a 8 espècies diferents de ratpenats, posant de relleu la funció de refugi d’aquest petit espai.
Amfibis. A l’estany s’hi han observat les tres espècies d’amfibis presents a la muntanya de Montjuïc: el tòtil, granota verda (les dues espècies Pelophylax perezi i P. kl. grafi) i la reineta.
Rèptils. Al ser una zona obaga amb una elevada humitat els rèptils no són un grup faunístic massa afavorit. Només s’hi han observat dues espècies: la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) i la tortuga d’orelles vermelles (Trachemys scripta), una espècie exòtica que habita a la zona humida.
Peixos. Al ser una zona humida semipermanent no hi ha cap espècie íctica a l’estany de la Foixarda.
Invertebrats. Entre els invertebrats destaca l’observació de la rara planària Schmidtea mediterranea. També s’hi han detectat 5 espècies diferents de papallones, un grup escàs degut, principalment, a la configuració tancada amb abundants arbres de l’espai.
El pantà de la Foixarda serà gestionat durant els propers 4 anys per les Paisatges Vius i l'Associació Hàbitats en el que suposa una prova pilot de la Custòdia urbana, un nou tipus de gestió participativa d’espais verds. Ambdues entitats treballaran per la conservació i l’adaptació al canvi climàtic de l’espai i contribuiran per la sensibilització i la implicació de la ciutadania en el projecte.
Segons l’acord, Paisatges Vius i l’Associació Hàbitats s’encarregaran durant quatre anys de la gestió del pantà de la Foixarda tot contribuint a la conservació i la restauració d’ecosistemes, al foment de la biodiversitat i a la implicació de la ciutadania.
En el marc de l’acord, s’especifica també que s'elaborarà un Pla de gestió de la finca pel període 2019 – 2030 que inclou una descripció de l’espai i dels seus elements d’interès, la identificació dels factors limitants i les amenaces (amb un èmfasi especial en el canvi climàtic), els objectius del projecte i el programa d’actuacions.
