L'espai en custòdia de la Llacuna del Port de l’Estany està situat al municipi de l’Ametlla de Mar, a la comarca del Baix Camp. Tot l'àmbit de l'acord està inclòs en el domini públic marítim terrestre, i per això l'acord es va signar amb l'ajuntament del municipi com a administració local responsable de la seva gestió.
El port de l’Estany és una entrada de mar molt allargada (d’uns 400 metres de longitud total, 60 d’amplada màxima i un metre de fondària mitjana) que presenta una entrada estreta, d’uns 20 metres d’amplada. Aquestes característiques li confereix una gran estabilitat i protecció enfront als temporals de mar, i per aquesta raó el seu ús principal és recreatiu. Des de sempre i fins als nostres dies ha estat utilitzat com a port natural per botar i/o amarrar embarcacions de poc calat, però la manca d’infraestructures per a la seva gestió provoca problemes com ara la degradació dels hàbitats bentònics tous, presència de barques abandonades, barques enfonsades, caps, cadenats i blocs de formigó abandonats al fons, entre d’altres. La construcció del camí d’accés cap a la platja de l’Estany a través i al llarg de la riba del port natural va provocar l’artificialització de la riba oest (s’hi va construir una escullera) i la separació física del port respecte a la llacuna objecte d’aquest acord. Aquesta carretera impedeix la connexió de les dues masses d’aigua i l’intercanvi de materials i processos entre elles.
L’espai presentava en el passat una llacuna litoral en rambla, però actualment es troba reblerta de sediments i biomassa morta acumulada. Només la presència de vegetació helofítica fa intuir l’existència d’una zona humida. A la llacuna hi ha un bon cinyell de vegetació helofítica amb una subespècie de canyís (Phragmites australis subsp. chrysanthus) com a espècie més destacada. Malgrat que a dia d’avui la llacuna no pot acollir poblacions íctiques, presenta potencial per acollir-ne, com ja passa en d’altres llacunes del litoral de l’Ametlla de Mar (Santes Creus i Torrent del Pi), on hi ha presència de dues espècies de peixos d’aigua dolça endèmics del litoral peninsular mediterrani en perill d’extinció: el fartet (Aphanius iberus) i el samaruc (Valencia hispanica).
Les actuacions previstes en l'acord de custòdia es centren en la restauració morfològica de la llacuna i la construcció d'estructures d'informació i ordenació de l'ús públic. Una vegada realitzats els treballs es valorarà la possibilitat d'introduir-hi peixos endèmics com el fartet o el samaruc.
