Els amfibis són el grup de vertebrats més amenaçats del món, segons la UICN. Un terç de les espècies conegudes estan en perill d’extinció i la resta estan reduint les seves poblacions de manera dramàtica. Des de la dècada de 1911, s’han registrat forts declivis en les poblacions d’amfibis de tot el món, constituint una de les majors amenaces per a la biodiversitat global. Entre les característiques més destacables d’aquest declivi, trobem col·lapses en les poblacions i extincions massives localitzades.
El seu cicle de vida aquàtic, la presència d’un epiteli permeable, els seus hàbits tròfics i la seva dependència a la temperatura i la humitat són factors que influeixen en la seva vulnerabilitat.
Actualment els amfibis s’enfronten a 4 amenaces principals:
1. La pèrdua d’hàbitat: La contracció gradual i la fragmentació de les poblacions, és amb diferència l’amenaça més generalitzada, afectant al 89% de totes les espècies amenaçades. La destrucció directa del seu hàbitat, la urbanització de terreny natural, la contaminació de les aigües (químics, fitosanitaris, fertilitzants, etc.) i/o la dessecació intencionada de les basses on habiten són impactes directes capaços de minvar les poblacions d’amfibis a nivell mundial.
2. La introducció d’espècies al·lòctones: La introducció (intencionada o no) d’espècies foranes al medi, pot provocar conseqüències devastadores en les poblacions locals d’amfibis, ja siga per competència directa o indirecta, depredació o per actuar com a vector de transmissió d’infermetats.
3. Canvi climàtic: Degut a la seva clara dependència pels cossos d’aigua , la temperatura i la humitat, els efectes del canvi climàtic (augment de la temperatura, reducció de pluges, etc.) tindrà, en algunes zones, conseqüències molt negatives per les poblacions d’aquestes espècies, convertint-se en una greu amenaça al llarg del segle XXI.
4. Malalties emergents: Nous virus específics d’amfibis i sobretot, una nova espècie de fong quitridio, s’han convertit en les amenaces més serioses a les que s’enfronten actualment les espècies d’amfibis arreu del món. La quitridiomicosi concretament, es una malaltia produïda pels fons paràsits Batrachochytrium dendrobatidis (Bd) i Batrachochytrium salamandrivorans (Bsal), d’origen asiàtic, que es transmet ràpidament d’un animal a un altre i és capaç de fer desaparèixer les poblacions d’amfibis en pocs mesos. Aquesta malaltia ataca i degrada la queratina de la pell dels amfibis danyant els individus. La pell és un òrgan cabdal, encarregat de la hidratació, l’osmoregulació, la termoregulació i la respiració. Per això la seva alteració posa en greu perill els individus i acaba provocant-los la mort.
Des de Paisatges Vius som conscients de la vulnerabilitat d’aquest grup, i de la importància d’actuar en la seva conservació abans de que sigui massa tard, per això des de l’inici em apostat per la restauració d’habitats aquàtics òptims per als amfibis, fent restauració de basses, restauració i naturalització d’abeuradors i participant en seguiments i monitoreig de diverses poblacions al territori. Actualment a més a més, hem començat a treballar en el tema de les malalties emergents, a nivell de educació ambiental.
