El mussol comú és un rapinyaire nocturn de distribució euroasiàtica i nord-africana, que s’estén pràcticament per tota Europa, a excepció de les zones més septentrionals com Irlanda i Islàndia, sent la població Ibèrica la més important d’Europa.
Es una espècie que pel general és poc exigent a l’hora de triar el seu hàbitat. Aquesta capacitat generalista li permet per tant establir-se en una gran varietat d’ambients, des de riberes fins a parcs urbans. Les millors densitats es troben en espais oberts com són els ambients agraris, mostrant una clara preferència pels paisatges agrícoles ben conservats amb mosaics agroforestals equilibrats amb diversitat de conreus.
La presència d’arbres aïllats o petites construccions afavoreix la seva reproducció, ja que fa servir les cavitats als arbres (oliveres, garrofers, etc.) i a les construccions agrícoles abandonades per nidificar.
La dieta d’aquest petit mussol varia enormement depenent de la disponibilitat local de preses, però es presenta com una espècie principalment insectívora, la dieta de la qual consisteix en invertebrats com grills, escarabats, saltamartins, cucs de terra, escolopendres, etc. També pot arribar a depredar sobre petits vertebrats, ara com micromamífers, especialment rosegadors.
Al tractar-se d’una espècie molt adaptable i generalista, no es veu tant afectada com altres espècies pels canvis i l’alteració del seu hàbitat. L’aclariment de boscos i la desforestació per guanyar terrenys agrícoles al passat, van afavorir molt les seves poblacions, però, malgrat ser una espècie força comuna, l’abandonament de les terres, els procés d’arbustització dels prats agraris, els canvis dràstics al paisatge, l’ús de productes tòxics (insecticides, pesticides) o els atropellaments, són algunes de les principals amenaces a les que s’ha d’enfrontar dia a dia aquet petit rapinyaire.
