Crònica sobre l'assistència al CONAMA 2014

05-12-2014

Gràcies a una beca atorgada per la Xarxa de Custòdia del Territori, del 24 al 26 de novembre un representant de Paisatges Vius va poder assistir al Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA), certamen que es celebra anualment a la capital de l'estat i que està composat per un espai expositiu i un extens programa de sessions tècniques, debats i tallers al voltant de diverses temàtiques mediambientals. Més que l'espai expositiu, on diferents empreses, entitats i administracions donen a conèixer els seus objectius, projectes i productes, l'interés de Paisatges Vius en el CONAMA era la possibilitat de fer contactes i assistir a un parell de sessions tècniques sobre biodiversitat i conservació de la natura: un debat sobre el llop ibèric i un taller sobre la creació d'un banc d'hàbitats a l'Estat Espanyol.

Debat sobre la situació del llop ibèric

La sessió va tenir lloc el dilluns 24 de 16:00 a 19:00 i tenia com a objectiu intentat acostar posicions en la tensió creixent dels darrers anys entre ecologistes i ramaders per la caça d'aquest carnívor: bandera de la natura salvatge per uns i alimanya a exterminar per altres... Per debatre el tema es van convidar a quatre ponents, tres d'ells a favor de la gestió cinegètica del llop (el director general del Medi Natural de Castella i Lleó, el president de la Federació Estatal de Pastors i el president de la Federació de Caça de Castella i Lleó) i un a favor de la seva estricta protecció (el president de la plataforma Lobo Marley). Com era d'esperar ningú es va moure ni un mil·limetre de la seva posició, situades en dos extrems totalment oposats, però es van presentar arguments sòlids i interessants per ambdues parts. La majoria del públic que va participar del debat es va mostrar a favor de la protecció del llop i fins i tot alguns membres de la plataforma Lobo Marley van desplegar una pancarta enmig de la sessió. D'altres no ho tenien tan clar i van demanar que les dues parts flexibilitzessin les seves posicions per arribar a un acord que, en aquesta ocasió, tampoc es va aconseguir. En definitiva, va ser un bondivertimentoon, tot i la tensió de debat, va regnar el respecte entre els ponents fins i tot quan la sessió va quedar sense moderador uns minuts abans de la finalització del debat.

Els bancs d'hàbitats

La sessió va tenir lloc el dimarts 25 de 16:090 a 19:00 i es va dividir en dues parts: la primera va ser expositiva, on promotors i responsables de la seva aplicació a Espanya van donar detalls del marc reglamentari que el desenvoluparà. La segona part va ser de debat entre representants de diferents sectors (entitats ambientals i de custòdia, juristes, empreses i administracions autonòmiques) sobre els riscos i oportunitats d'aquest nou instrument. Per resumir la primera part exposarem com es planteja el funcionament del banc d'hàbitats al nostre país i quin pot ser el paper i la implicació de les entitats de custòdia:

Es tracta d'una eina que ja funciona amb èxit en d'altres països, però que la seva aplicació és diferent a cada lloc en funció dels objectius de conservació de cada país. No obstant, en tots els casos és una eina per implicar el sector privat en la conservació de la natura. A Espanya la figura del banc d'hàbitats es va incloure en la Ley 42/2013 de Evaluación Ambiental i actualment s'està redactant el reglament per posar-lo en marxa.
El concepte neix com una opció voluntària i alternativa a les mesures compensatòries que les empreses han d'aplicar quan destrueixen espais d'interès natural durant la construcció d'infraestructures (carreteres, urbanitzacions, parcs eòlics, etc.). És a dir, les empreses podran compensar la destrucció escollint entre fer-ho amb les clàssiques mesures compensatòries o fer-ho a través del banc d'hàbitats.
Un banc d'hàbitats és un conjunt d'espais que han estat restaurats per un promotor privat (propietari, empresa, entitat de custòdia, etc.) en els terrenys de la seva propietat. L'administració, directament o a través de contractació d'especialistes, fa una valoració d'aquests espais restaurats (en funció de la superfície, el tipus d'hàbitat, la presència d'espècies, la qualitat de la restauració, etc.) i li otorga uns crèdits de conservació.
Quan una empresa ha de compensar una infraestructura ho pot fer aplicant les seves pròpies mesures compensatòries o bé a través d'un banc d'hàbitats, és a dir comprant crèdits de conservació d'una entitat que ja hagi aplicat mesures equivalents, en termes de superfície i valor de l'hàbitat. D'aquesta manera el promotor del banc recupera la inversió econòmica que havia realitzat per la restauració de l'espai en qüestió.
Les oportunitats del banc d'hàbitats són múltiples a nivell de conservació i el paper de les entitats de custòdia en el banc d'hàbitats pot ser divers: per una banda poden ser promotores d'un banc d'hàbitats animant els propietaris dels seus propis espais en custòdia, per l'altra podrien ser una de les organitzacions col·laboradores de l'administració com a certificadores dels bancs d'hàbitats d'altres entitats i, finalment, com a assessors experts de propietaris que volen posar en marxa un banc.

A la presentació es van donar molts detalls del reglament, però els ponents en el debat van posar sobre la taula diversos dubtes i riscos d'aquesta eina, entre els que destacaríem els següents:

Es defineix com una conservació a perpetuïtat, però a Espanya no existeix cap tipus de contracte a perpetuïtat. La solució seria inscriure els bancs d'hàbitats al registre de la propietat, però això comportarà una càrrega enlloc d'un dret, que és l'objectiu del banc.
La complexitat administrativa i legal que comporta la creació i gestió d'un banc d'hàbitats pot fer-la inaplicable per entitats de custòdia petites i mitjanes, i només estar a l'abast de les més grans i potents.
No obstant, si una entitat de custòdia posa en marxa un banc i inverteix recursos en la seva creació restaurant hàbitats, quina seguretat tindrà de poder vendre els crèdits generats per recuperar la inversió? Què passa si es crea un banc i no es ven? Què passa si no s'executen obres a compensar en la zona on es crea el banc?
El fet de ser a perpetuïtat obliga al promotor del banc a mantenir un bon estat de conservació per sempre, cosa que el cost pot ser molt superior a la pròpia restauració i no ser una eina útil per a les entitats de custòdia.
Si la mateixa administració admet que el control de les actuals mesures compensatòries és un "colador", no seria millor solucionar aquest problema abans de començar un nou model que ja d'entrada suscita tants dubtes i presenta tants riscos?
En aquest sentit és important d'assignar recursos pel control del banc d'hàbitats des del prinicipi i incloure al sector científic/expert en aquest control.
Hi ha hàbitats irreemplaçables i que per tant mai es podran compensar. Aquests hàbitats no s'haurien d'incloure en un banc d'hàbitats.
Pot sortir més econòmic compensar un hàbitat que fer una modificació a l'obra per evitar la seva destrucció.
Es planteja com un registre únic i nacional, però la competència en medi ambient està transferida a les comunitats autònomes, per tant, s'haurà de negociar amb cada una d'elles i definir mesures comuns. A més, tot i que s'aplicarà un criteri de proximitat geogràfica alhora de compensar, és possible que una empresa compensi un hàbitat fora de la comunitat autònoma on fa l'obra.

En resum, el banc d'hàbitats representa una gran oportunitat per a la conservació de la biodiversitat, però hi ha alguns reptes que s'haurien de superar abans de la seva posada en marxa. La custòdia del territori pot ajudar a superar algun dels reptes, però és l'administració la que ha de dissenyar un model transparent, participatiu i amb garanties per a tots. Podeu trobar més informació sobre la sessió del banc d'hàbitats al Document premiliminar del grup de treball. Amb la col·laboració de: