Organitzem una jornada sobre conservació de prats

El passat 19 de juny, juntament amb la Xarxa de Custòdia del Territori, Paisatges Vius va organitzar una sortida tècnica per donar a conèixer les nostres actuacions en matèria de conservació de prats, a la qual hi van assistir 24 persones. Els objectius de la jornada eren

1. Conèixer les diferències en la gestió de prats i de conreus intensius.
2. Aplicar el protocol d’avaluació per determinar el seu estat de conservació
3. Comparar diferents tècniques de restauració activa de prats

A les 9:00 s’havia quedat a l’entrada de la població d’Hostalets d’en Bas, on Guillem Mas va presentar els organitzadors, va emmarcar la temàtica a treballar i va explicar la logística de la sortida, planificada per visitar els prats donadors a Hostalets d’en Bas i posteriorment els prats receptors a Rupit i Pruit. A les 9:30 Andreu Salvat, ja enmig dels prats de dall de la finca de la Boada, va explicar com diferenciar els prats naturals dels conreus herbacis i les problemàtiques de conservació que els afecten. Malauradament, a causa d’una primavera seca, la majoria s’havien dallat abans d’hora i no estaven en la seva màxima esplendor. Primera aturada als prats de la Boada Per culpa d’una vaca amb problemes de part es va haver d’aplaçar l’explicació del ramader que gestiona els prats de dall donadors, Miquel Vila, fins a mig matí. Al seu lloc es va avançar la posada en pràctica del protocol d’avaluació de l’estat de conservació de prats, l’activitat més entretinguda de la jornada. El protocol es va aplicar en dues parcel·les deixades a propòsit sense dallar per poder fer aquesta activitat, al llarg de gairebé dues hores. Dividits en dos grups, liderats per l’Andreu Salvat i la Carme Casas, botànica de la Universitat de Vic, es va ensenyar com identificar una trentena d’espècies indicadores i es van comptabilitzar al llarg d’un transsecte pel mig dels prats. Amb els resultats a la mà va quedar palès que es tractava de prats en un excel·lent estat de conservació i els participants van quedar molt sorpresos de la diversitat florística que acull un prat natural enfront a la pobresa d’un conreu herbaci, que el teníem situat just al costat. 

Comptant les plantes indicadores en un prat de dall Cap al migdia en Miquel Vila, ja alliberat de les feines de la granja (malauradament vaca i vedell van acabar morint), va explicar que els prats que havíem estat avaluant s’havien preservat únicament per la seva voluntat de conservar-los, ja que podria transformar-los en camps de conreu més productius si volgués. Un rerefons pràctic, però sobretot la seva sensibilitat ambiental ho havien fet possible. També va explicar la gestió tradicional que hi fa (3-4 dalls/any i aportació de fems de vaca un cop l’any) i la incongruència de la mesura agroambiental del PDR dedicada a la conservació de prats, que obliga a ressembrar-lo sense que hi hagi llavors salvatges i autòctones disponibles al mercat. Després dels merescuts aplaudiments dels assistents dirigits a Miquel Vila per la seva tasca de conservació d’aquests meravellosos prats, Guillem Mas va explicar que la totalitat de les parcel·les de prats naturals no estan protegits i no estan inclosos ni a la Xarxa Natura 2000, malgrat estar encaixonats entre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i els Espais Naturals Protegits del Riu Fluvià i el Collsacabra. En aquest sentit, va explicar que Paisatges Vius està treballant en un projecte de custòdia per assegurar-ne la seva conservació, oferint assessorament expert al Miquel i alhora disposant d’una font de material vegetal per recuperar més pastures degradades. Precisament, la propera aturada van ser dues parcel·les degradades de les finques del Torrent i del Coll, a Rupit, on Paisatges Vius està duent a terme el projecte Pastures Vives. Es tracta de la posada en pràctica, en fase de prova pilot, de tècniques de restauració de prats en parcel·les experimentals, coordinat per la Universitat de Vic i amb l’assessorament del mateix Andreu. Analitzant la germinació als prats receptors El 2014 es van aplicar tres tècniques diferents consistents en la sembra de material de prats donadors: sembra directa de llavors, escampada de palla i transplantament de pans de terra. Es van comentar les dificultats, avantatges i resultats esperats per cada tècnica i es van poder observar els resultats preliminars després d’un any de ser aplicades. Malgrat el transplantament va resultar la tècnica més efectiva, representa una agressió massa severa als prats donadors. Per la seva banda, les tècniques de sembra directa i escampada de palla no ofereixen resultats tan immediats i caldrà esperar uns anys més per fer una bona valoració de l’assaig. La jornada va finalitzar amb una visita,  ja fora de temps i per pur vici, a un prat mesòfil ben florit, on es van poder observar la resta de les espècies indicadores que no s’havien observat als prats de dall dels Hostalets d’en Bas.