← Tornar

Xoriguer petit

  • Nom científic: Falco naumanni
  • Prioritat: Vulnerable (VU)
  • Problemàtiques:
  • Activitats agràries
  • Depredació per fauna salvatge
  • Pèrdua de l'hàbitat

Parella_Valleta_01.jpg

El xoriguer petit és el més petit dels nostres rapinyaires. Es tracta d'una espècie de falcó que fins mitjans del segle passat era un habitant freqüent a edificacions d'ambients agraris (cases, torres, etc.), on trobava l'habitat idoni per alimentar-se i criar.

Te preferència per instal·lar-se en àrees obertes, com cultius extensius, pastures, zones estepàries o qualsevol espai agrícola tradicional poc intensiu i amb una certa diversitat ambiental. 

És una espècie marcadament insectívora, que s'alimenta d'un ampli conjunt d'invertebrats de mida mitjana i gran, des de escolopendres fins escarabats, encara que també pot caçar petits vertebrats com sargantanes, micromamífers i ocells petits. Un gran controlador de plagues que fa dels saltamartins, grills i llagostes les seves preses principals, ajudant a mantenir un bon equilibri entre la comunitat d’insectes i l’agricultura.

A l’hora de criar, s’estableix en colònies. Aquestes agrupacions, de vegades de centenars d’individus, s’instal·len en construccions de tot tipus, des de edificacions agrícoles fins edificis històrics, que troben situades al voltant de les seves àrees de campeig. Es tracta d’una espècie migradora que cria al nostre territori però que passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana.

 

Malauradament, malgrat el seu fort caràcter controlador de plagues, els efectius d’aquesta beneficiosa espècie es troben en una forta davallada, sent les seves principals amenaces la pèrdua d’habitat i l’ús de pesticides. Factors com la intensificació agrícola, els canvis en els cultius, l’abandonament de les terres, la urbanització de les àrees periurbanes o l’ús descontrolat de químics i pesticides al camp, han estat les causes de que ens els darrers anys les poblacions de xoriguer petit hagin experimentat un acusat declivi, reduint a la meitat el nombre de parelles a la Península Ibérica durant el segle XX i arribant a extingir l’espècie a Catalunya als anys 80.

Per sort, gràcies a nombroses iniciatives i plans de conservació duts a terme en els darrers anys, les poblacions de xoriguer petit semblen haver-se estabilitzat i mica en mica gràcies a una major consciència i sensibilitat les poblacions al nostre territori comencen a recuperar-se.

GALERIA D'IMATGES

PROJECTES EN RELACIÓ

ESPAIS EN CUSTÒDIA EN RELACIÓ

ACTUACIONS EN RELACIÓ

NOTÍCIES EN RELACIÓ